GERMANES EN EL MATEIX NOM?

La Generalitat de Catalunya en un colp d' efecte brusc i rapit s' adavanta i fa seua la traduccio valenciana de la Constitució europea en l' objectiu de salvar lo que per al govern catala tripartit es considera prioritari, sobre tot per a ERC: la unitat de la llengua. El Govern de Catalunya ha presentat davant el Ministeri d'Exteriors la mateixa traduccio de la Constitucio europea que la Generalitat Valenciana per a lograr acabar en el conflicte per les dos versions, en el destacat aspecte de que la catalana es la mateixa que la la versio valenciana feta pel Consell Valencià. L' eixecutiu catala va decidir de sobte i com a reaccio a la demanda del Consell Valencià, assumir com a propia la traduccio valenciana despres de que este es negara a presentar un text conjunt que rebera el nom de valencià-català o català-valencià.

Lo curios es que Catalunya ha assumit un text farcit de paraules valencianes com "este" en lloc de "aquest", "homens" en volta de "homes"; mes les formes verbals "establix, regixen, prohibix i garantix" en lloc de les catalanes "estableix, regeixin, prohibeix, garenteix" i frases com "drets dels xiquets" a l´hora de referir-se als "drets dels infants". Estos son alguns dels trets mes destacats de la versio valenciana assumida per Catalunya i presentada, que poden provocar sorpresa en els lectors catalans puix son paraules i oracions mai empleades per Catalunya i tradicionalment autoctones valencianes. En tal d' eixir-se'n en la seua, els politics catalans fan seues moltes coses dels demes per a presentar-les i re-oferir-les com a propies, com a catalanes. Aixo es una usurpacio, una injerencia en temes competencials d' atra autonomia ademes d' un atentat a l' identitat del poble valencià a banda d' unitarismes i filogenetiques llingüistiques. En la parla coloquial es podria dir que han ficat els nassos on no deurien, com si hi hagueren anat a casa del veï a pixar-se' n damunt de la seua estora. El problema es que, el veï, que es supon duenyo de sa casa, no te els collons ni l' autoritat per a reaccionar en una protesta aïrada potent i de fort reso. A soles ha manifestat molt suau i educadament el seu malestar. Mal escomença la Constitucio Europea. Si despres ha de ser ratificada pels estats membres, quan toque, per ad este moment, els politics valencians deurien protestar, i si pugueren firmar-la; no deurien fer-ho. Si fora Camps i me la presenten per a estampar la meua rubrica i aceptar-la...no firmaria.

Pero, ull, Maragall & Carod i cía son molt pero que molt cucs i astuts. Com no varen poder lograr el reconeiximent del catala en el Parlament Europeu implicitament integrant la unitat de la llengua i els va fotre el reconeiximent al valencià del ministre Moratinos que sense entrar en filologies es llimita a reconeixer i acatar la llegalitat; ara es trauen un as de la manega i en un abraç del orso s' arrosseguen la versio valenciana, -¡¡"esss míooooo, mi tessssoroooo!!"- l'acepten i l' admitixen fent-la seua i damunt el president de l' Estat Espanyol Sr. Zapatero la presenta junt a les versions gallega i basca. ¡Mana ous! La versio catalana que es la valenciana, "servix" per a les dos llengues i autonomies en este moment historic i per a salvar este tramit; pero no s' enganyem puix quan la Generalitat Catalana publique la Constitucio Europea per a la seua distribucio entre els catalans, no ho fara en la "versio valenciana" ara admesa i presentada. ¡Qué llesta! Llastima que la versio valenciana no estiga escrita com els texts de la Constitucio Espanyola i de l'Estatut d'Autonomia en les edicions inicials de 1976-77 i posterior dels 80: en un perfecte valencià autocton sense paraules catalanes -curios, al contrari que ells han fet ara, ¡quin morro!- i accentuat. Versions oficials reconegudes pels Governs Estatals d' aquells anys. I un detall, el que nosatres els valencians no som capaços de fer-ne com els catalans: ni se'ns ocorrix a l' inversa, assumir com a valenciana una versio catalana quan nos trobem depurant el lexic de catalanismes i valencianisant-lo o autoctonisant-lo. ¡¡Qué bones persones i qué molls que som!! Desgraciadament aixi nos va quan els veïns del nort s' encaboten llingüisticament batejant a dos germanes bessones en el mateix nom mentres una s' aprofita de l' atra usurpant la seua personalitat en la benediccio de Zapatero.

Josep Esteve Rico Sogorb
Escritor y periodista
Miembro de la Asociación de Escritores en Lengua Valenciana (AELLVA)
Diplomat en Llengua i Cultura Valencianes pel Centre de Formacio PostGrau de l' Universitat Politecnica de Valencia
Vicepresident per Alacant de la Federacio Coordinadora d' Entitats Culturals del Regne de Valencia (FCECRV)
Columniste en varis diaris digitals i impressos.